Malgrat el llarg temps d'anticicló que portem, la zona del Capcir encara gaudeix d'un bon gruix de neu, amb excepcions d'alguns cims i carenes.
Fent cas a les pràctiques informacions que trobem a la xarxa ens decidim pel Petit Peric, cim que teníem apuntat a la llista i que jo personalment encara no havia fet.
Triem la ruta de sortida des dels Angles per la pista que porta al Llac de la Balmeta. És una ruta bastant llarga amb 19km i un desnivell de 1500m+. En general molt planera a excepció de la pala final del Petit Peric i el tram de pujada per anar a buscar el Mont Llaret. Posarem a prova la resistència dels nostres peus a les llagues precisament pels llargs trams amb molt poca inclinació. Al refugi de la Balmeta ja veiem l'objectiu relativament a prop però a l'hora de la veritat, arribar al cim se'ns fa etern. Des de dalt, paisatges espectaculars i bona perspectiva de la zona de Camporrells amb els Pics de Terrers i Mortiers amb neu suficient i el proper Puig del Pam cada cop més pelat.
Baixada de la pala amb neu molt transformada amb un toc de primavera. En tot moment seguim el track fet de l'anada per evitar possibles remades.
Al refugi de la Balmeta, tornem a posar pells i encarem la segona pujada fins al Mont Llaret. Aquest tram de bosc és realment maco. A dalt de l'immens plató i passada la creu del cim, la neu agonitza i ens veiem obligats a fer l'ànec per clapes d'herba fins a trobar la neu que ens deixa a la part alta de l'estació. Descens final per pistes fins a l'aparcament amb molta calor i amb la sensació d'una jornada de finals de març.